dimecres, 7 de desembre de 2016

Acte d’homenatge a Rafael Chirbes (Tavernes de la Valldigna, 10 de desembre, dissabte, 11 h)

La Fundació Rafael Chirbes i l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna han organitzat per a aquest dissabte 10 de desembre, a partir de les 11.00 h, una sèrie d’actes d’homenatge a l’escriptor i fill predilecte de la ciutat vallera, Rafael Chirbes.   

El programa preveu una exposició de la seua obra traduïda a diverses llengües, una trobada dels clubs de lectura de Tavernes, Beniarbeig i Dénia sobre el novel·lista, la presentació del número 0 de l’anuari Universo Chirbes, editat per la Fundació Rafael Chirbes en col·laboració amb Lletra Impresa Edicions, i la participació de l’editor de Rafael Chirbes, Jorge Herralde, de l’editorial Anagrama, així com d’Enrique Viciano, el productor de la pel·lícula En la orilla, sobre la novel·la homònima de Chirbes.

Està prevista també la presentació del conveni “Universo Chirbes” entre els ajuntaments de Beniarbeig, Dénia, Tavernes de la Valldigna i Valverde de Burguillos, localitats vinculades amb l’escriptor, i la descoberta d’una placa dissenyada per Imma Bononad a la plaça de l’escriptor Rafael Chirbes.


Com a editors, estem molt satisfets d'haver col·laborat amb la Fundació de la C. V. Rafael Chirbes en l'elaboració del número 0 de l'anuari Universo Chirbes. Esperem que tot plegat contribuïsca a fer més gran l'escriptor valencià Rafael Chirbes, i a difondre la seua obra.   



  

divendres, 2 de desembre de 2016

"Per sempre" a la llibreria Ambra de Gandia


Ahir va tenir lloc la tercera presentació de la novel·la Per sempre, de l'escriptor Santiago Diaz i Cano, a la llibreria Ambra de Gandia, després de fer-ho a la Plaça del Llibre de València i a la biblioteca l'Envic d'Oliva. La d'ahir, però, era especial. En primer lloc perquè Gandia és el poble de Santi, també perquè és on va nàixer Lletra Impresa Edicions i finalment perquè ací és on fa uns mesos confabulàrem autor i editors perquè aquesta novel·la hui siga una realitat. 


Després de la fantàstica presentació que va fer l'escriptora Irene Verdú, vam poder escoltar en veu d'Elena la sinopsi del llibre i a l'autor explicant algunes "instruccions" de com llegir aquesta novel·la (perquè no hi ha una sola manera de fer-ho, ni dos, ni tres...) Finalment tots tres, megàfon en mà, ens van delectar amb la lectura dramatitzada d'un dels fragments més divertits del llibre, concretament l'Apèndix 1.


dimecres, 30 de novembre de 2016

Presentació de “Per sempre”, de Santiago Diaz i Cano, a Gandia (dijous, 1 de desembre, a la llibreria Ambra, 20.00 h)

La novel·la de Santiago Diaz i Cano es presenta aquest dijous 1 de desembre a la llibreria Ambra de Gandia, a les 20.00 h, i comptarà amb la presència de l’escriptora Irene Verdú.

Per sempre va ser guardonada amb el XIII Premi Ifach de Narrativa Curta de Calp. Una novel·la de suspens que conté una bona dosi d’humor negre, per moments truculenta i salvatge, amb l'estil i la veu pròpia d’un autor saforenc que cal tenir molt en compte. 

Per sempre es va  presentar el proppassat mes d'octubre a la Plaça del Llibre de València, amb gran èxit de públic, essent el cinquè llibre d'adults més venut. 


Hi esteu totes i tots convidats.


dimecres, 23 de novembre de 2016

Contacontes i taller de manualitats (Llibreria Ambra de Gandia, dissabte 26 de novembre, 12 h)

Aquest dissabte tornen Irene Verdú i Maria Martínez amb un espectacular, enginyós i divertidíssim contacontes teatralitzat sobre “El Príncep preguntador”, un personatge entranyable, curiós i juganer que fa les delícies dels xiquets, i també dels més grans. En acabar el contacontes, hi haurà un taller gratuït de manualitats.

“El Príncep preguntador” és una col·lecció de llibres publicats per Lletra Impresa Edicions que ha tingut molt bona acollida a les escoles ja que es basa en temes que són tractats directament a l’aula pels mestres. Els dos primers títols, La Lluna i Els castells, han arribat ja a la segona edició en molt pocs mesos.

Hi esteu convidats i convidades!



divendres, 18 de novembre de 2016

Puri Naya entrevista Santiago Diaz i Cano, autor de "Per sempre"


Ahir, la periodista Puri Naya va entrevistar a la llibreria Ambra de Gandia l'escriptor Santiago Diaz i Cano a propòsit de la seua novel·la Per sempre (Lletra Impresa, 2016), guanyadora del XIII Premi Ifach de Narrativa Curta de l'Ajuntament de Calp.

dilluns, 14 de novembre de 2016

Presentació de "Per sempre" a Oliva

Després de l'èxit de Per sempre a la Plaça del Llibre de València, en què va ser el cinquè llibre d'adults més venut, la novel·la de Santiago Diaz i Cano es presenta aquest dijous, 17 de novembre a Oliva, a la Biblioteca de l'Envic (20.15 h), i comptarà amb la presència de l'escriptora Irene Verdú. Hi esteu totes i tots convidats.

 

dissabte, 5 de novembre de 2016

"Capvespre", per Jorge Salavert

Magnífica ressenya sobre Capvespre, de Josep Bertomeu Moll, del filòleg, traductor i escriptor Jorge Salavert, des d'Austràlia. Aquesta novel·la magnífica de l'amic Pep arriba ben lluny, i més que ho farà, n'estic cert. Gràcies, Jorge! Ací la teniu: 


Josep Bertomeu Moll, Capvespre (Gandia: Lletra Impresa, 2016). 224 pages.


I was a rather naïve 11-year-old boy when Fascist dictator Franco died, yet I do have a few memories of the difficult years before his death, and particularly the profound changes that occurred in the years that followed. It could very well be argued that more than 40 years later, those political changes have turned out to be rather cosmetic in their nature. Spain has basically retained the political status quo resulting from the military coup in 1936, the ensuing Civil War and forty years of a dictatorial regime. It is a country where conservative elites and economic oligarchies exercise their unfettered power, where corruption unashamedly spreads to the top echelons of government. Unsurprisingly, though, a clear majority of voters continue to elect politicians whose decency is, to say the least, questionable. Go figure.

In those years, my home town, Valencia, was not the markedly touristic destination it seems to be today. Valencian life in the 1970s was rather different from the easy-going, festive city it is in 2016. Then there was fear in the streets, and news of the political repression elsewhere in the Spanish State would have been very discreetly commented on by people in the streets. One of my first memories associated with anything remotely political is of my paternal grandmother telling me not to speak our local language instead of Spanish when in public. I must have been about 5 or 6 years old.

This is the Valencia Capvespre (The Evening) is set in. Written in 1977, the author kept it hidden in a drawer for decades until Lletra Impresa, an enthusiastic publisher from Gandia, rescued the manuscript and took a gamble by printing it as their first volume in their fresh fiction collection. Unless there are more uncovered manuscripts of his, this might unfortunately turn out to be Bertomeu’s only published book, since he unexpectedly passed away just a couple of weeks ago.

A fragmentary narrative, Capvespre follows the lives of Lluís and Pilar, the two main characters, whose complicated, twisted, on-and-off relationship makes up the main plot of the novel. They are part of a wider circle of friends, university students who fight the regime hoping to achieve freedom, hoping to reach for their future, for their dreams at a time when Francoist repression had intensified its brutal force. Moreover, Bertomeu employs different narrative points of view, providing noteworthy contrasts between the various characters about the same events.

The terrible mishaps associated with mandatory military service, the patently injurious conditions for young females within what was a creepily Catholic society, the lively nights of jazz music and cheap booze in well-known bars of the different barrios of Valencia, the ground-breaking literature that was landing at Spanish bookshops in those years (Neruda, César Vallejo, Cortázar, Arguedas, García Márquez, Cabrera Infante, among others), the first sexual experiences of very young men and women, the extremely risky business of joining the then illegal Communist Party … these are some of the situations and circumstances narrated by Lluís, or explained through letters by Pilar, Jordi, Sergi. Bertomeu succeeds in contriving a 1977 narrative that feels way before his time, and is at times more ‘contemporary’ than some novels written in recent years, both in its circular structure and its utterly compelling style.

Non-conformism was an essential part of the philosophy of the young people at the time. They would not abide by a State that repressed and coerced them. Gathering in the streets and plazas of Valencia (which Bertomeu cleverly identifies by using the Francoist names they had until the late 1970s) to distribute radical pamphlets or marching in protest, the students regularly had to run away from riot police, or occasionally clashed with Fascist gangs at the Faculty.

For anyone arriving in Valencia by train, Plaza del Caudillo (wash your mouth, boy!) was an unavoidable passageway towards the bars in the older parts of the city. Today it is known as Plaça de l"Ajuntament.

In Capvespre, some of Lluís’s friends are arrested by Franco’s Secret Police and sent to jail, where they languish for months or even years, found guilty in trials run by ludicrous judges. Their crime? Wishing freedom for their peers and themselves.

Capvespre is a welcome and necessary reminder of the struggle for dignity a whole generation of Valencians engaged in. It should also help us to focus on the fact that 40 years later, younger generations of Valencians, let alone Spaniards, time and again see how their hopes and their dreams are smashed by inept governments that continue to underpin a decrepit, dishonest, fraudulent political system.

Apart from a few well-accomplished historical recreations such as Silvestre Vilaplana’s L’estany de foc,  the city of Valencia had never really been the protagonist of a book. It is a pleasant surprise to see how the city comes alive in Bertomeu’s words, in his sharp-eyed descriptions. How unfortunate it is that Bertomeu is no longer alive to write a sequel to Capvespre.

Publicat al blog "Notas literarias", de Jorge Salavert
2 de novembre de 2016