dilluns, 12 de febrer de 2018

Rafael Chirbes, per fi en valencià


L’editorial Lletra Impresa Edicions, en col·laboració amb la Fundació Rafael Chirbes, acaba de traure la primera traducció al valencià d’una obra de Rafael Chirbes, Premi Nacional de la Crítica en dues ocasions, el 2007 per Crematorio, i el 2013 per En la orilla. Es tracta de La bona lletra, publicada originalment en castellà per Anagrama, el 1992. La traducció ha estat a càrrec de l’escriptor i crític literari Carles Mulet i compta amb un pròleg del també escriptor i periodista Alfons Cervera.

En paraules dels editors, Juli Capilla i Mercè Climent, «es tracta d’una traducció exquisida i molt pertinent, que posa Chirbes a disposició del públic valencià en la llengua natural en què hauria escrit si les circumstàncies vitals i històriques que va viure l’autor hagueren estat més favorables». De fet, Chirbes va defensar sempre el valencià, la unitat i la dignificació de la llengua pròpia i es lamentava no haver pogut expressar-se literàriament amb ella, com ho corroboren aquestes declaracions al seu amic i company generacional, el també escriptor Josep Bertomeu Moll, en una entrevista –la darrera que va concedir en vida– publicada a la revista L’Espill: «La meua llengua familiar és el valencià, però no sé escriure’l. Com a tanta gent de la nostra generació, a mi ningú no em va proporcionar cap llibre en valencià durant la primera infància. Més bé fou al contrari. A l’escola teníem prohibit parlar-lo. Hem estat una generació analfabeta en llengua materna.»

La bona lletra narra en primera persona les peripècies vitals d’una família humil de republicans vençuts, al llarg dels anys difícils de la dictadura franquista. Anna, la protagonista del relat decideix, al tram final de la vida, trencar el silenci i fer un exercici de memòria, confessional, per contar al fill la seua llarga i inútil lluita per sobreviure.

La bona lletra conforma, juntament amb Mimoun, el primer bloc de l’obra chirbesiana, unes narracions que, en opinió de l’autor, són «més nouvelles que novel·les», cosa que li va permetre «un treball més polit, d’orfebreria».


Rafael Chirbes Magraner va nàixer a Tavernes de la Valldigna el 27 de juny de 1949 i va morir a Beniarbeig el 15 d’agost de 2015. La seua trajectòria de formació i professional, però, la va desenvolupar majoritàriament fora de València: a Madrid, el Marroc, París, Barcelona, A Coruña i Extremadura. L’any 2000 va tornar a València i es va instal·lar definitivament a Beniarbeig, molt prop de Dénia.

En un principi, Chirbes es va dedicar a la crítica literària i a altres activitats periodístiques, com ara a fer ressenyes gastronòmiques i articles per a la revista Sobremesa, i als reportatges de viatges. La seua primera novel·la, Mimoun (1988), va resultar finalista del Premi Herralde, i La larga marcha (1996) va ser guardonada a Alemanya amb el Premi SWR-Bestenliste. Amb aquesta novel·la va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola que abraça des de la postguerra fins a la Transició i es completa amb La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos (2003). Va guanyar en dues ocasions el Premi Nacional de la Crítica, els anys 2007 i 2013, per Crematorio (2006) i En la orilla (2012), respectivament. Paris-Austerlitz és la seua darrera novel·la, publicada pòstumament el 2016.

divendres, 9 de febrer de 2018

Contacontes i taller infantil sobre “La Delicada de Gandia”, de Vicenta Llorca i Manola Roig



Aquest diumenge arriba La Delicada de Gandia a la Vall de Gallinera. Serà a Benirrama, a la Vall de Gallinera, a les 11.30h, i les artífexs d’aquest conte meravellós, Vicenta Llorca i Manola Roig, ens oferiran un contacontes i un taller infantil. Serà en el marc del Mercat de la Foradà, amb tot d’activitats programades per la Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera i de l’Ajuntament de la Vall de Gallinera. 

La Delicada de Gandia és una obra adreçada no només a la xicalla sinó als lectors de qualsevol edat. I és que l’escriptora i dona compromesa i de cultura Vicenta Llorca, juntament amb l’artista Manola Roig, han confeccionat una història magnífica sobre el mític i llegendari personatge de la Delicada de Gandia.
 
L’edició del llibre compta amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Gandia.

dimarts, 6 de febrer de 2018

Presentació de “La presó del cel”, de Joaquim Espinós, a Alacant (8 de febrer, dijous, a les 20.00 h, a la llibreria 80 Mundos)


Hi intervindran:
Victòria Cremades, professora i escriptora
Joaquim Espinós, autor del llibre

Amb La presó del cel, l’escriptor i professor de la Universitat d’Alacant Joaquim Espinós tanca la seua trilogia sobre el segle xx viscut als pobles del País Valencià. Una trilogia magnífica integrada per Ombres en el riu (1995), Material fotogràfic (2015) i ara La presó del cel, que publiquem a l’editorial Lletra Impresa Edicions.
La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Però no és una novel·la més sobre aquest període tan novel·lat i dut moltes vegades a la gran pantalla. I és que els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys. Una visió, doncs, diferent dels anys de la postguerra. Original, curiosa i, sobretot, molt acurada i ben escrita.
8 de febrer, dijous, a les 20.00 h, a la llibreria 80 Mundos d’Alacant (Av. del General Marvá, 14)

dilluns, 22 de gener de 2018

Mário de Sá-Carneiro arriba a València

Presentació ‘Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa’ de Mário de Sá-Carneiro 

La presentació del llibre tindrà lloc el proper 25 de gener a la Llibreria Fan Set de València, a les 19.00 h, i comptarà amb la presència de Joan Navarro, escriptor, i de l’autor de la traducció, Vicent Berenguer.

L’editorial valenciana Lletra Impresa Edicions acaba de treure a la llum la poesia completa i una selecció de 33 cartes que l’escriptor portuguès Mário de Sá-Carneiro va enviar a Fernando Pessoa, entre els anys 1912 i 1916, tot just abans de la mort per suïcidi del primer. I ho han fet per primera vegada en català, de la mà del prestigiós poeta, traductor i especialista en literatura portuguesa i gallega, Vicent Berenguer. Fins al moment, ben poca cosa s’havia traduït al català de l’obra poètica de Mário de Sá-Carneiro, llevat d’algun poema solt en alguna antologia o revista. I això que es tracta d’un dels autors portuguesos més influents del segle xx, juntament amb Fernando Pessoa, fundadors tots dos de la revista Orpheu, introductors del modernisme en Portugal i capdavanters pel que fa a la renovació de la literatura portuguesa i europea.   

diumenge, 21 de gener de 2018

Mário de Sá-Carneiro, per Enric Sòria

Excel·lent crítica d'Enric Sòria al suplement "Posdata" del diari Levante-emv sobre el llibre Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, traduït magistralment per Vicent Berenguer. Llegiu-la, per favor, és magnífica.



dimarts, 9 de gener de 2018

ELS MÉS VENUTS DE 2017

Ens encanten les llistes! És per això que volem publicar la llista dels 5 llibres més venuts en 2017. Finalment han estat 6 perquè Joan Miró i La Bruixa Xocolata han empatat. 
Enhorabona a tot(e)s, autor(e)s i il·lustrador(e)s, i gràcies per la vostra implicació!

dilluns, 8 de gener de 2018

"La presó del cel" a Benilloba

Presentació de “La presó del cel”, de Joaquim Espinós, a Benilloba (13 de gener, dissabte, a les 20.00 h, a l’Aula Universitària. Cal metge)

Hi intervindran:
Anna Dèlia Gisbert, alcaldessa de Benilloba
Josep Cortés, professor
Joaquim Espinós, autor

Amb La presó del cel, l’escriptor i professor de la Universitat d’Alacant Joaquim Espinós tanca la seua trilogia sobre el segle xx viscut als pobles del País Valencià. Una trilogia magnífica integrada per Ombres en el riu (1995), Material fotogràfic (2015) i ara La presó del cel, que publiquem a l’editorial Lletra Impresa Edicions.

La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Però no és una novel·la més sobre aquest període tan novel·lat i dut moltes vegades a la gran pantalla. I és que els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys. Una visió, doncs, diferent dels anys de la postguerra. Original, curiosa i, sobretot, molt acurada i ben escrita.

dimarts, 26 de desembre de 2017

Contacontes i taller d’il·lustració de “La Bruixa Xocolata” a la llibreria Detroit d’Alcoi (28 de desembre, dijous, a les 12.00 h)

És el primer número d’una nova col·lecció de Lletra Impresa Edicions per a xiquets i xiquetes. Es diu La Bruixa Xocolata i l’han fet dos autors d’Alcoi, la contacontes Silvia Colomer i el periodista Sergi Olcina. I, a més, té l’aval de l’escriptora i editora també alcoiana Mercè Climent. És el primer llibre que Silvia i Sergi publiquen. I paga molt la pena.       

T’agraden els contes, la fantasia i els dolços? A la Bruixa Xocolata també! Ah, que encara no saps qui és Xocolata? I què esperes per conèixer aquesta bruixa esbojarrada i divertida que sempre té gana de llepolies, d’amics i de màgia?
La Bruixa Xocolata viu entre nosaltres, potser molt a prop de tu. Sempre l’acompanya el seu gosset Boira. Però el millor de tot és que guarda un secret a casa i et pot fer viure aventures al·lucinants. Que quin és aquest secret? Obri el llibre i ho descobriràs...

El contacontes i presentació de La Bruixa Xocolata tindrà lloc aquest dijous 28 de desembre a la llibreria Detroit d’Alcoi (c/ Oliver, 5), a les 12.00 h, i comptarà amb la presència dels autors del llibre, Silvia Colomer, que l’ha escrit, i de l’il·lustrador, Sergi Olcina.   


dilluns, 18 de desembre de 2017

Dels dietaris de Monjo i l'obra de Mário de Sá-Carneiro

Dissabte passat, va eixir la ressenya que Joan Garí va publicar al suplement cultural "Posdata" del Levante-emv, sobre els ditearis de Joan M. Monjo

Diumenge, al diari Avui, una referència molt apreciable de Sam Abrams sobre l'edició de la poesia completa i les cartes a Fernando Pessoa de Mário de Sá-Carneiro, en traducció de Vicent Berenguer.    

a L’orfebre de la paraula poètica i traductor Vicent Berenguer ens acaba d’oferir una autèntica primícia:  l’obra poètica completa de Mário Sá-Carneiro (1890-1916), en edició bilingüe, amb la preciosa torna de les cartes que va adreçar al gran Pessoa.  Evidentment, es tracta d’una edició commemorativa, publicada per coincidir amb el centenari de la seva prematura mort, el suïcidi als 26 anys, d’una sobredosi de boles d’estricnina.  Ara podrem descobrir, de veritat i a fons, un dels referents absoluts, juntament amb Almada Negreiros i Fernando Pessoa, de les avantguardes històriques de Portugal i d’Europa, encara que amb un retard imperdonable.  La versió de Vicent Berenguer és una delícia de llegir per tot el que té d’una harmoniosa i equilibrada síntesi entre fidelitat i creativitat.  En primera instància, Berenguer es dedica a servir l’original cenyint-se al màxim al text de Mario Sá-Carneiro, però quan li resulta impossible activa el seu gran saber poètic per oferir-nos un equivalent totalment responsable i fiable en català.  Sam Abrams

dimarts, 12 de desembre de 2017

Presentació de “Per sempre”, de Santiago Diaz i Cano, a Orba (divendres, Casa Municipal de Cultura, 20h)



Dins del programa del IV Cicle de Literatura que organitza l’Ajuntament d’Orba, divendres 15 de desembre, l’escriptor  Santiago Diaz i Cano presentarà la seua novel·la Per sempre, XIII Premi Ifach de narrativa de l’Ajuntament de Calp, a la Casa Municipal de Cultura.

Sinopsi de la novel·la: Benet, un home tranquil i corrent, té una rauxa sobtada arran d’un fet inesperat. A partir d’aquest moment la seua vida fa un tomb radical i l’infeliç entra –de manera més o menys conscient i més o menys voluntària– en una espiral que l’aboca, per sempre, al patiment.
La novel·la, intrigant i plena de giragonses sorprenents, va guiant-nos pel present inestable del seu protagonista, fa ullades esclaridores sobre el seu passat, i ens porta envers un futur imprevisible.
Ambicions i frustracions; amors, enveges i odis; inseguretats, traumes, sentiments de culpa… Tota una galeria de petites misèries i debilitats humanes s’entrellacen per bastir un relat àgil i elegant alhora, amb una estructura original –estràbica i oberta– on el lector ha de dir la seua.
Una novel·la, a més a més, de suspens i amb una bona dosi d’humor negre, per moments truculenta i salvatge, amb l’estil i la veu pròpia d’un autor que cal tenir molt en compte.
Per sempre és una història sobre la fragilitat de les coses més sòlides, la caducitat d’allò definitiu i altres ironies de la vida. També, una història d’amor. I, sens dubte, moltes altres coses.
L’autor
Nascut a Gandia el 1963, Santiago Diaz i Cano és llicenciat en Ciències Físiques i professor de matemàtiques.
Pel que fa al seu vessant literari, cal dir que, des que va començar, ara fa deu anys, ha obtingut una vintena de guardons, en especial de relat breu, en diversos certàmens de narrativa. La novel·la Per sempre (XIII Premi Ifach de narrativa de l’Ajuntament de Calp), n’és un, potser el més significatiu.
També ha publicat la novel·la Memòries d’un porc(Premi Valldaura-Memorial Pere Calders de Cerdanyola del Vallès, 2010) i la mini novel·la L’olor de la mort (Premi Sant Jordi de Sarrià de Ter, 2009). Així mateix, té publicats –en altres reculls– alguns dels seus relats curts premiats: Fal·lus (Vila-real, 2007), Mares i esposes (Constantí, 2009), i L’ornitòleg (Vila-real, 2015).


dissabte, 2 de desembre de 2017

Segona edició de La Delicada de Gandia


El llibre que Vicenta Llorca i Manola Roig han escrit i il·lustrat, respectivament, sobre La Delicada de Gandia acaba de veure ja la segona edició. Ha passat a penes un mes i l’èxit del llibre ha impel·lit els editors a traure’n una segona edició que aporta més informació sobre el mític personatge de llegenda de Gandia. I és que, a més de la història novel·lada sobre la Delicada, de l’assaig informatiu de l’autora sobre l’origen de la llegenda, del glossari de paraules, frases fetes i refranys, s’hi inclou també un fragment del pasdoble compost per Miguel Vercher Talens amb lletra de Joaquín Vidal Signes, editat el 1987 per la Unió Musical Sant Francesc de Borja de Gandia.

L’edició del llibre compta amb el suport de l’Ajuntament de Gandia, Capital Cultural Valenciana enguany, i amb la col·laboració de l’Associació de Pastissers i Foners, creadors del dolç típic de “La Delicada”. 

Vicenta Llorca ha decidit cedir els drets com a autora a l’associació “Alma de Acero” de Gandia, que es dedica a projectes solidaris infantils de recaptació de fons per a la residència infantil de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (ACCC).  

dimecres, 22 de novembre de 2017

La llibreria Gavina Llibres de Gandia recomana el llibre La Delicada de Gandia, escrit per Vicenta Llorca, amb il·lustracions de Manola Roig. Un llibre divertidíssim, actual i modern, ple d'intriga i de valors, que ajudarà a entendre a les xiquetes i els xiquets de hui en dia l'expressió tan coneguda que diu "Sembles la Delicada de Gandia".

dimarts, 21 de novembre de 2017

dilluns, 20 de novembre de 2017

La presó del cel, de Joaquim Espinós


Hui, 20 de novembre celebrem el Dia del Llibre en Valencià, per celebrar l'aniversari de la publicació del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, obra cabdal de la nostra literatura. 
Doncs bé, en un dia tan assenyalat com aquest volem anunciar-vos que acabem de publicar La presó del cel de Joaquim Espinós, la novel·la que tanca la trilogia sobre el segle xx viscut als pobles del País Valencià. 

SINOPSI

La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys.
Amb aquesta novel·la Joaquim Espinós completa una trilogia que recorre la història del segle XX, integrada, a més, per Ombres en el riu (1995) i Material fotogràfic (2015).


L'AUTOR

Joaquim Espinós (Benilloba, el Comtat, 1962) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. El seu àmbit d’estudi és la literatura contemporània, dins de la qual ha publicat nombrosos articles i els llibres La imaginació compromesa. L’obra d’Agustí Bartra (1999, UA), La Poètica de l’Imaginari (1999, UA) i Història d’un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana, premi Josep Vallverdú d’assaig (2009, Pagès Editors).
En l’àmbit de la creació literària s’inicià en el gènere poètic, tot publicant en diverses antologies, i finalment es decantà per la narrativa, dins de la qual compta amb el relat infantil Joan de l’Iris i el rossinyol, premi Empar de Lanuza (2002, Ajuntament de Meliana); i les novel·les La devastació violeta, premi Enric Valor de narrativa juvenil (1991, Bullent); Ombres en el riu (1995, Bullent), El cervell de la serp, premi Ciutat d’Elx (2007, 3i4) i Material fotogràfic, premi Ciutat de Sagunt (2015, Onada). 

diumenge, 19 de novembre de 2017

La presó del cel, de Joquim Espinós


DADES BÀSIQUES DEL LLIBRE
  • Títol: La presó del cel
  • Autor: Joaquim Espinós
  • Editorial: Lletra Impresa Edicions
  • Col·lecció: Ovidianes, núm. 3
  • Llengua: valencià
  • 1a edició: novembre 2017
  • Pàgines: 142
  • Format: 21 x 13,5 cm
  • Enquadernació: Rústica amb solapes
  • PVP: 12,50 €
  • ISBN: 978-84-947653-1-5
  • IBIC: FV (Ficció històrica)


SINOPSI

La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys.
Amb aquesta novel·la Joaquim Espinós completa una trilogia que recorre la història del segle XX, integrada, a més, per Ombres en el riu (1995) i Material fotogràfic (2015).


L'AUTOR

Joaquim Espinós (Benilloba, el Comtat, 1962) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. El seu àmbit d’estudi és la literatura contemporània, dins de la qual ha publicat nombrosos articles i els llibres La imaginació compromesa. L’obra d’Agustí Bartra (1999, UA), La Poètica de l’Imaginari (1999, UA) i Història d’un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana, premi Josep Vallverdú d’assaig (2009, Pagès Editors).
En l’àmbit de la creació literària s’inicià en el gènere poètic, tot publicant en diverses antologies, i finalment es decantà per la narrativa, dins de la qual compta amb el relat infantil Joan de l’Iris i el rossinyol, premi Empar de Lanuza (2002, Ajuntament de Meliana); i les novel·les La devastació violeta, premi Enric Valor de narrativa juvenil (1991, Bullent); Ombres en el riu (1995, Bullent), El cervell de la serp, premi Ciutat d’Elx (2007, 3i4) i Material fotogràfic, premi Ciutat de Sagunt (2015, Onada). 

dimecres, 15 de novembre de 2017

La Delicada de Gandia: Presentació a Sueca


El passat dissabte dia 11 de novembre La Delicada de Gandia viatjava a la comarca de la Ribera Baixa, concretament a Sueca, el poble de l'artista Manola Roig. La presentació va ser a la llibreria Arts i va anar a càrrec de l'escriptora Manola Roig. 

Vicenta Llorca i Manola Roig van explicar moltes curiositats i anècdotes al voltant de la creació del llibre. En acabant i per art de Màgia els protagonistes d'aquesta història -Agnès, Borja, Neus, Gaia i Martí- van cobrar vida i van fer una lectura dramatitzada. I per si no havia quedat suficient bon sabor de boca, se serví la Delicada de Gandia, un dolç típic de Gandia, cortesia de l'Associació de Pastissers i Forners de Gandia.

Realitat i llegenda anaren trenant-se durant tota la vetllada a aquest raconet de somni, anomenat Arts. 

Les pròximes presentacions seran a Oliva, a la Biblioteca Tamarit el dia 1 de desembre a les 20h; i a València, a la Societat Coral del Micalet, el dia 18 de desembre a les 19.00h. Però tranquils que ja anirem donant-vos més dades. 

Alguns moments més de la presentació:





divendres, 10 de novembre de 2017

La periodista Puri Naya entrevista per a TeleSafor les autores de La Delicada de Gandia, Vicenta Llorca (autora) i Manola Roig (il·lustradora). I és que qui no coneix la dita: "sembles la Delicada de Gandia"?