divendres, 26 de maig de 2017

Homenatge a Joan M. Monjo a la llibreria Fan Set de València

D'esquerra a dreta: Francesc Calafat, Isabel Robles, Jaume Pérez Montaner i Mercè Climent

Ahir vam presentar Oh! Dietaris inèdits de Joan M. Monjo a la llibreria Fan Set de València, però sobretot li vam retre un homenatge merescudíssim a l'escriptor saforenc. L'anècdota i la literatura van anar juntes de la mà -paraula- de Francesc Calafat, Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner al llarg de tota la presentació. I no podia ser d'altra manera, perquè Monjo teixeix les pàgines dels seus dietaris amb dos fils: el de la quotidianeïtat i, per descomptat, el de la literatura. Per molt que en algun moment haguera desitjat desfer-se'n d'un d'ells, ell mateix sabia que eren indestriables. "Que en seria de terrible la vida sense literatura! Que n'és d'horrorosa la literatura sens vida!", va escriure al seu dietari La literatura o la vida, inclòs al llibre. 
Francesc Calafat va estar esplèndid i de manera breu va fer una anàlisi encertadíssima de l'escriptor que va dedicar tota la seua vida -tota la seua escriptura- a una recerca, la seua pròpia recerca; a escriure, a escriure's.
Escoltant les paraules d'Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner, que havien estat grans amics d'ell i d'Àngela Moratal (la seua parella durant molt de tems), ens vam emocionar moltíssim i també vam riure amb algunes de les anècdotes que van compartir amb el públic. 
Va ser molt enriquidor que Joan Navarro, Enric Iborra i Octavi Monsonís, assistents a l'acte, se sumaren a l'anecdotari sobre Joan M. Monjo.
Gràcies a tot(e)s per fer-ho possible.


dimecres, 24 de maig de 2017

Presentació del llibre Oh! Dietaris inèdits, de Joan M. Monjo (25 de maig, Llibreria FanSet, Centre Octubre de València, c/ Sant Ferran, 12, 19.30 h)

La presentació és també un homenatge a l’escriptor de Gandia, desaparegut prematurament ara fa tot just deu anys, i comptarà amb la presència i participació de Francesc Calafat, crític literari; dels escriptors Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles, i de l’editora Mercè Climent.   


L’edició que ha dut a terme l’editorial gandiana Lletra Impresa Edicions ha estat possible gràcies al patrocini de l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques de Gandia (IMAB) i compta també amb l’ajuda de Saforíssims SL en la difusió del llibre.
El volum en qüestió, titulat Oh! Dietaris inèdits, aplega tots els dietaris de l’escriptor saforenc que hi havia a l’Arxiu Històric de Gandia, a partir d’una donació de Lara Aparisi Moratal, filla d’Àngela Moratal Gregori, la parella de Monjo durant molts anys. A més d’aquests inèdits, el volum recull també d’altres dietaris que, per bé que es van publicar en vida, estan inclosos en revistes o llibres ja descatalogats o exhaurits, pràcticament introbables. És el cas del Premi Joanot Martorell de l’any 1979, Oh!  
En conjunt, es tracta d’uns “papers” —com li agradava anomenar-los al mateix autor— que fan un “tot” homogeni i mantenen l’estil inconfusible de l’obra de Joan M. Monjo. L’obra abasta un llarg període vital, de l’any 1978 al 2006, i dóna compte d’algunes de les seues constants personals i els motius literaris més freqüents en l’autor.
Així, la quotidianitat marca la pauta vital de l’escriptor: la pluja, la migdiada, la feina a l’institut, l’amor, la calitja de l’estiu, la gent aferrada a la terra; el compromís polític, la defensa de la llengua... Gandia, Ador, Guardamar de la Safor, Bellreguard i Almoines són omnipresents en aquestes planes, però també València i Altea. S’hi detecta una adhesió insubornable a la cultura i la llengua pròpies i, per sobre de tot, l’afecció per la literatura. No en va, per les seues pàgines diàries passen innombrables escriptors, autòctons i forans, com ara Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Perucho, Josep Piera, Ignasi Mora, Josep Iborra, Joan Iborra, Joan Climent, Gonçal Castelló, Alfons Roig, Joan Navarro... així com Elias Canetti, Marguerite Yourcenar, Ana María Matute, Pío Baroja, Juan Gil-Albert, César Simón o Manuel Vicent.



dimecres, 3 de maig de 2017

Entrevista a Juli Capilla a propòsit del llibre "Oh! Dietaris inèdits" de Joan M. Monjo

La periodista Puri Naya entrevista Juli Capilla per a TVSafor a propòsit del llibre Oh! Dietaris inèdits de Joan M. Monjo que acaba de publicar Lletra Impresa Edicions per homenatjar el seu autor, ara que fa 10 anys de la seua mort.

dilluns, 1 de maig de 2017

Crònica de l’homenatge a Joan M. Monjo

Divendres vam presentar els dietaris inèdits de Joan M. Monjo, en un acte que era més que la presentació d’un llibre. Un homenatge a l’escriptor i a l’home desaparegut prematurament ara fa deu anys. Un acte que es convertí també en el primer acte cultural d’envergadura després de la declaració de Gandia com a capital cultural del País Valencià. Ho digué molt bé Josep Piera, que reivindicà també el paper definitori que va exercir l’anomenada “generació dels anys setanta” en la normalització de la literatura catalana, després d’una travessia pel desert de segles, amb a penes oasis significatius o rellevants, homologables amb qualsevol literatura nacional. Una generació que es prengué molt seriosament aquesta tasca normalitzadora i per a la qual consagrà gran part de la seua vida, com va afirmar Ignasi Mora, també company i amic de Joan M. Monjo.

Les intervencions d’Àlvar Garcia, director de l’IMAB; de Rafa Gomar, autor del pròleg del recull; d’Anna Esteve, professora del departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, qui va parlar com a especialista en dietarística, i de Lara Aparisi, qui va fer la donació dels papers a l’arxiu de Gandia, complint així un desig de sa mare, Àngela Moratal, parella de Monjo durant anys, reblà el clau d’una nit absolutament memorable.





dijous, 27 d’abril de 2017

Homenatge a Joan M. Monjo

Aquest divendres 28 d'abril, a les 20.00 h, a la Casa de la Cultura Marqués González de Quirós de Gandia, presentem un llibre molt especial de Joan M. MonjoOh! Dietaris inèdits. Es tracta d’un autor fonamental en la història de la literatura catalana del País Valencià de les darreres dècades.


Serà molt més que la presentació d’un llibre. Serà un homenatge a la persona i a l’escriptor que va desaparèixer ara fa tot just deu anys.



Us deixem també un article bellíssim que Manel Rodríguez-Castelló va publicar amb motiu de la seua mort: 

LES ALES DE JOAN M. MONJO
–Manel Rodríguez-Castelló–

            El primer dia de l'any ens ha dut la notícia de la teua mort. Confiats que una mala salut de ferro et mantenia sempre dempeus, vam ajornar l'enyorança d'una amistat crescuda en la distància, la resposta a la pregunta de per què alguns amics es perden pels laberints del temps, per què alguns homes cerquen la soledat per única companya. I tanmateix aquells pocs i venturosos anys de canvis i lletres, de lectures compartides i tertúlies al cafè Roma, de conciliàbuls i rialles en què compartírem moltes fílies i algunes fòbies van deixar-nos el solatge de les coses imperibles. Després, una visita a Alcoi el 88 quan et vam embolicar per al jurat del nostre premi de poesia, notícies escadusseres d'amics comuns, alguna postal de felicitació per Nadal, lacònica com una burxada del temps, una carta nostra incontestada, fragments d'un dietari teu a la revista d'una associació d´escriptors i un bell treball d'admiracions literàries. I a l'endemig aquesta distància ja insalvable. Et recordarem bonhomiós i càustic a parts iguals, amb el teu català de Beniopa, dedicat en cos i ànima als llibres i a l'escriptura, tendre en el teu aïllament coratjós, escèptic en tot menys en la teua estima a la poesia de la vida. Perquè era això, poesia i vida, el que potser convocaves en llargues rengleres de prosa, les ales d'un àngel silenciós travessant l'horabaixa, l'absorta joia de viure a desgrat de les males passades del cos i les tristeses d'un país tan esquiu i miserable. Estaves a punt dels cinquanta-un quan una veu tremolosa ens ho ha comunicat. Ho direm com tu: «Navallada de llum a les espatles del capvespre». Ara quedes entre les teues paraules, viu en els ulls assedegats del lector, en el riu dels teus quaderns inèdits que un dia traspassaran la llum. Que la mar et guarde. Ens veiem al Roma, amb la Gemma, els Vicents i Jaume.

Levante-EMV, 6 de gener de 2007

dimarts, 25 d’abril de 2017

Xaro Navarro, al plató de la 52a Fira del Llibre de València

L'escriptora Xaro Navarro, autora de La carabassa Tomasa, al plató de la 52a edició de la Fira del Llibre de València.



SINOPSI DEL LLIBRE:

La carabassa Tomasa viu a l’horteta del tio Pere junt a altres hortalisses, als afores del poble. És tan gran i tan bonica que tots l’admiren: les bajoques, les creïlles, els naps, les carxofes, els fesolets... Però a la carabassa Tomasa tot li molesta i es queixa de tot: de les formigues que li pugen al damunt, dels ratolinets que es gronxen entre les tiges que li coronen el cap i dels cucs que la mosseguen i li foraden les fulles. Un bon dia l’arranquen del bancal i se l’emporten vés a saber on. Què li passarà lluny del seu hortet? 

La carabassa Tomasa és un conte entranyable escrit amb una sensibilitat especial en què la natura, l’amistat, les coses senzilles i la vida de poble són els veritables protagonistes. 
El llibre inclou algunes receptes de cuina fetes amb carabassa, algunes curiositats sobre aquest fruit oriünd d’Amèrica i unes notes ben interessants sobre l’origen autèntic de les festivitats de Halloween i de Tots Sants.   

dijous, 20 d’abril de 2017

Un dia més de Pasqua!, un conte que aplega els costums tradicionals d’aquesta època de l’any

  
Un dia més de Pasqua!, de Pilar Gregori Monzó i els il·lustradors Rosa i Jaume Fuster Serquera, es fa ressò dels costums tradicionals de la Pasqua a través d’un conte protagonitzat per Aila i Leax, dos germans que passen una temporada a la Font, el poble dels seus iaios, que és ben peculiar. Diuen que els de la Font són “cabuts”. Però, per què? A la Font, hi ha comparses de moros i cristians, la festa dels Quintos, un molí abandonat okupa, el record viu d’una fàbrica de taulells hidràulics, i, l’endemà de Sant Vicent Ferrer, la festa de la Badà, un dia més de Pasqua! Quina sort que tenen els de la Font!!!

El llibre és una aventura basada en l’amistat, la cooperació i la solidaritat. Una història que indaga també en les arrels familiars i populars. A més a més, hi ha tot un apèndix on es parla dels costums de la Pasqua de manera detallada: ens mengem la mona o tonya, amb l’ou pintat de coloraines; el panou, la coca boba o de llanda, amb xocolate, sobrassada o llonganissa. Els xiquets estrenen espardenyes o pasqüeres, juguen a botar la corda, a boletes o a la trompa, i empinen el catxerulo o la milotxa. I ens quedem pensant... en la mona de Pasqua.