dilluns, 11 de setembre de 2017

LLETRA IMPRESA A LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ


Juli Capilla i Mercè Climent, editors de Lletra Impresa

Ahir, 10 de setembre, va tenir lloc a la Setmana del Llibre en Català la ja consolidada “collita valenciana”. Durant tot el dia un bon grapat d’autors i editors del País Valencià van presentar les seues novetats escrites en català. Una fita important i necessària perquè la literatura en català fluïsca arreu de tot el territori de parla catalana, sense cap tipus de complex. Tot i que sempre hi ha hagut una presència d’escriptors i escriptores d’arreu dels Països Catalans, per primera vegada totes les associacions d’editors en llengua catalana –Catalunya, País Valencià i Illes Balears– han estat presents de manera oficial. 

Lletra Impresa Edicions va apostar per tres llibres que homenatgen autors ja desapareguts, però que cal conèixer. Així, de matí, Vicent Berenguer ens parlava de la primera traducció al català de l’obra poètica de Mário de Sá-Carneiro, un dels majors exponents del modernisme portuguès i un dels més famosos membres de l’anomenada «Generació d’Orpheu», del qual es va celebrar el centenari de la seua mort l’any passat. El llibre, a més, inclou una antologia de la correspondència que va mantenir amb el seu amic Fernando Pessoa. 

Vicent Berenguer, tradcutor del llibre Poesia completa.
Cartes a Fernando Pessoa, de Mário de Sá-Carneiro.
Juli Capilla i Mercè Climent, editors de Lletra Impresa, amb Vicent Berenguer.
Taula redona sobre poesia en la Setmana del Llibre en Català.

Per la seua banda, la periodista Ester Vizcarra ens presentava la primera biografia novel·lada del poeta alcoià Joan Valls i Jordà, Enterreu-me en batí i en sabatilles (encara estem immersos en l’any Joan Valls). La narració acompanya el lector a través de les etapes de la vida d’un dels poetes més significatius del segle xx –equiparable a Vicent Andrés Estellés–, no només perquè va estar entre els pioners a publicar poesia en català, en plena postguerra, i per haver defensat sempre la unitat de la llengua, sinó per la qualitat, extensió i diversitat de la seua obra. Finalment, l’editor Juli Capilla es referia als dietaris recuperats de Joan M. Monjo en el llibre Oh! Dietaris inèdits, per commemorar els primers deu anys de la desaparició de l’escriptor gandià. En conjunt, es tracta d’uns “papers” —com li agradava anomenar-los al mateix autor— que fan un “tot” homogeni i mantenen l’estil inconfusible i algunes constants temàtiques característiques de l’obra de l’autor de Ducat d’ombres

Ester Vizcarra, autora del llibre Enterreu-me en batí i en sabatilles.
Juli Capilla i Mercè Climent, editors de Lletra Impresa, amb Ester Vizcarra.

Taula redona sobre "biografies" a la Setmana del Llibre en Català.
Altres de les novetats de la jove editorial saforenca són L’odissea dels Minorcans, d’Alfons Martí Bauçà, que narra una història increïble i desconeguda a Europa, fins i tot pels mateixos menorquins. Llegir-la constitueix, a més d’un autèntic sotrac, un exercici de justícia i de reconeixement als qui en van ser víctimes involuntàries. Un episodi de la història de la colonització americana vergonyós —protagonitzat per britànics i menorquins— que no hauria d’haver ocorregut mai. A més, els llibres infantils Joan Miró d’Irene Verdú, Maria Martínez i Noèlia Conca i Un dia més de Pasqua!, de Pilar Gregori Monzó.

Pilar Gregori, autora d'Un dia més de Pasqua!

dimecres, 6 de setembre de 2017

Lletra Impresa a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona



Ja només queden dos dies per al començament de la Setmana del Llibre en Català (del 8 al 17 de setembre a l'Av. de la Catedral). Enguany Lletra Impresa Edicions participa per primera vegada, amb la presentació de 3 de les nostres novetats. A més, es podran trobar tots els nostres títols, fins ara publicats, a la caseta 8 de l'Associació d'Editors del País Valencià.

El diumenge 10 l'escenari 1 estarà dedicat a la producció en català dels escriptors i editors valencians. Lletra Impresa presentarà els següents llibres:
  • Poesia completa i cartes a Fernando Pessoa, de Mário de Sá-Carneiro. Traducció de Vicent Berenguer (a les 12.55 h).
  • Oh! Dietaris inèdits, de Joan M. Monjo. Edició a cura de Mercè Climent i Juli Capilla (a les 17.25 h).
  • Enterreu-me en batí i en sabatilles. Biografia novel·lada de Joan Valls i Jordà, d'Ester Vizcarra (a les 17.25 h).
Us hi esperem!

dimarts, 5 de setembre de 2017

Es publica, per primera vegada en català, la poesia completa de Mário de Sá-Carneiro, el gran amic de Fernando Pessoa


Acabem de treure a la llum la poesia completa i una selecció de 33 cartes que l’escriptor portuguès Mário de Sá-Carneiro va enviar a Fernando Pessoa, entre els anys 1912 i 1916, tot just abans de la mort per suïcidi del primer. I ho hem fet per primera vegada en català, de la mà del prestigiós poeta, traductor i especialista en literatura portuguesa i gallega, Vicent Berenguer. Fins al moment, ben poca cosa s’havia traduït al català de l’obra poètica de Mário de Sá-Carneiro, llevat d’algun poema solt en alguna antologia o revista. I això que es tracta d’un dels autors portuguesos més influents del segle xx, juntament amb Fernando Pessoa, fundadors de la revista Orpheu, introductors del modernisme en Portugal i capdavanters pel que fa a la renovació de la literatura portuguesa i europea.  
L’obra poètica, que apareix en una edició bilingüe portuguès-català, ve completada amb una selecció de la correspondència que Sá-Carneiro va mantenir els darrers anys de la seua vida amb el seu íntim amic Fernando Pessoa, sens dubte el major exponent de la poesia portuguesa contemporània.      
La poesia i les cartes de Mário de Sá-Carneiro donen compte de les vel·leïtats de l’escriptor, de les crisis psicològiques i dels trastorns de la seua personalitat, que tant van influir en l’aparició posterior dels heterònims de Pessoa. Són també un testimoni directe de l’ambient artístic i literari que va conèixer de primera mà a París, en l’època d’efervescència dels avantguardistes: Picasso, Mallarmé, Picabia, Santa-Rita, Almada Negreiros, etc., amb qui Sá-Carneiro va tractar a diari, i del seu difícil encaix en la seua ciutat de naixença, Lisboa.
La impressió del seu pas per Barcelona és també interessantíssima, com també ho és el període en què viu a Lisboa, lliurat completament a la seua obra poètica i al projecte de la famosa revista Orpheu, de tanta projecció entre els escriptors i artistes portuguesos i europeus.
Ara que ja s’ha complert el centenari de la seua mort, aquesta edició bilingüe portuguès-català de tota la poesia de Mário de Sá-Carneiro, així com la selecció de les seues cartes, constitueix una oportunitat impagable per a conèixer una de les veus més autoritzades i influents de la literatura portuguesa del segle xx.                 
La primera presentació del llibre tindrà lloc el proper 10 de setembre a Barcelona, a les 13.00 h, dins dels actes previstos en la Setmana del Llibre en Català.

dijous, 24 d’agost de 2017

Extraordinària presentació de L'últim llop de la Serrella a Benasau (el Comtat)

El proppassat 22 d'agost la Plaça de l'Església de Benasau estava de gom a gom en la presentació de L'últim llop de la Serrella de Jordi Raül Verdú. Va ser una vespradeta molt agradable, amb un públic lliurat a les contalles i les explicacions interessantíssimes sobre els llops que l'escriptor d'Alcoi va desplegar davant la mirada atenta dels xiquets i dels adults. I és que el llibre paga molt la pena. Jordi Raül és una persona excel·lent i un escriptor de primera. Un privilegi tenir-lo al nostre catàleg. 


     

dimarts, 8 d’agost de 2017

Es publica la primera biografia novel·lada del poeta alcoià Joan Valls i Jordà en el centenari del seu naixement

  
La declaració de l’Any Joan Valls per part de l’Ajuntament d’Alcoi està constituint una oportunitat única per a donar a conèixer un autor l’obra del qual, tot i estar molt ben considerada pels historiadors de la literatura, es troba ara com ara exhaurida, descatalogada o recopilada en edicions marginals.
En aquest sentit, la proposta d’una biografia novel·lada sobre el poeta alcoià, a cura de la periodista Ester Vizcarra, suposa una bona manera de donar a conèixer no només la vida del poeta alcoià Joan Valls sinó molts aspectes i detalls que expliquen la seua obra.

L’edició del llibre Enterreu-me en batí i en sabatilles. Biografia novel·lada de Joan Valls i Jordà ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcoi i de la Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat pel Valencià (Escola Valenciana) i ha anat a càrrec de l’editorial valenciana Lletra Impresa Edicions.


A la biografia, s’hi descriuen les etapes de la vida de Joan Valls i Jordà, un dels poetes més significatius del segle xx, no només perquè va estar entre els pioners a publicar poesia en valencià, en plena postguerra, i per haver defensat sempre la unitat de la llengua, sinó per la qualitat, extensió i diversitat de la seua obra. A la reflexió introspectiva sobre la naturalesa humana se sumen cançons, poemes satírics, epitafis, teatre en vers...

La novel·la reconstrueix diferents episodis de la infància, joventut i maduresa de Joan Valls que ajuden a comprendre millor el personatge a qui ja coneixia l’obra, però també porten al neòfit de la vida a la poesia. Els fets clau es mesclen amb la quotidianitat i una particular visió de la societat, carregada d’enginy, tot immers dins d’un entorn canviant descrit a pinzellades, sense entrar en els fets històrics, només esbossant l’escenari dels complicats temps que li va tocar viure al poeta d’Alcoi: República, Guerra Civil, franquisme, transició i democràcia.


El llibre es presentarà al Centre Cultural Mario Silvestre d’Alcoi el dia 14 de setembre i comptarà amb la presència de Raül Llopis, regidor de Cultura d’Alcoi; Francesc Gisbert, president de la Coordinadora pel Valencià Alcoià-Comtat; Mercè Climent, escriptora alcoiana i editora de Lletra Impresa edicions, i Ester Vizcarra, autora del llibre. Els assistents, a més, podran gaudir d’alguns poemes de Joan Valls musicats per Josep M. Gadea i interpretats per Sofia Moltó, Juan Mateo i Josep M. Gadea

L’autora del llibre:

Ester Vizcarra i Fortuny (Mollet del Vallès, 1956) ha exercit el periodisme durant vora quaranta anys, més de trenta a Alcoi, on va trobar estabilitat professional al periòdic Ciudad de Alcoy, després d’haver-se iniciat a Mundo Diario de Barcelona. Al rotatiu alcoià va assolir llocs de responsabilitat, com ara la coordinació del suplement cultural La Casa del Pavo i la direcció de la revista Ciudad Semanal, fins que la crisi de la premsa en paper la va deixar a l’atur. Ha conreat el reportatge, l’entrevista, la crònica, la crítica literària i d’art, a més de publicar centenars d’articles de fons i compaginar tot això amb tasques periodístiques per a diversos mitjans: Canal 9, Ràdio Z i El País. Vizcarra va rebre el Premi CAPPEPV de Periodisme d’Escola Valenciana l’any 1992.
Llicenciada en Ciències de la Informació, ha anat ampliant la seua formació amb estudis que inclouen un Màster universitari en Societat de la Informació i el Coneixement, a més de dos diplomes d’Estudis Avançats en Periodisme i Antropologia Social. També ha publicat investigacions sobre l’emergència dels mitjans de comunicació digitals i l’ús dels fòrums virtuals.

dimecres, 2 d’agost de 2017

Santiago Diaz es troba amb els lectors a Tavernes de la Valldigna


El proppassat 21 de juliol Santiago Diaz es va trobar amb els membres del Club de Lectura de Tavernes de la Valldigna amb motiu de la lectura de la seua novel·la, Per sempreDesprés de sopar tots plegats a la plaça, autor i membres del club de lectura encetaren un diàleg fluid i enriquidor per ambdues parts, en un ambient ple d'amenitat i bona sintonia ("A la 1 de la matinada plegàvem, i perquè algú va mirar el rellotge..."). Preguntes "inquisitives", molt pertinents i ben plantejades; així com també comentaris correctament exposats i argumentats. A més, cal remarcar-ho, hi van haver també molts tocs d'humor.
En resum, una vetlada tan agradable com profitosa amb un grup de lectors de gran nivell. Al final, tots contents i amb ganes de repetir prompte.


dimarts, 18 de juliol de 2017

Sam Abrams parla dels dietaris de Joan M. Monjo al diari El Punt Avui

"En el cas de Joan M. Monjo, prematurament desaparegut el 2007, es tracta de la recuperació definitiva d’un clàssic modern del dietarisme. L’edició del volum ha anat a cura de Mercè Climent i Juli Capilla i han aplegat, amb discreció i rigor, tota l’obra dietarística de Monjo entre el 1978 i el 2006 –publicada en volum, no recollida i inèdita– que es troba entre el llegat de l’autor dipositat a l’Arxiu de Gandia. Climent i Capilla han fet un bon servei a la literatura catalana en rescatar els dietaris de Monjo, perquè, per una banda, els papers editats eren introbables des de feia massa temps i, de l’altra, els inèdits representaran una sorpresa agradable per a la majoria dels lectors. Monjo, en el seu moment, era tot un referent del dietarisme català contemporani. En aquest sentit, només cal recordar que  Oh!, publicat el 1980, va guanyar el premi Joanot Martorell. Els dietaris de Monjo han resistit el pas del temps i és de lamentar que la seva proposta estètica de naturalitat, autenticitat, creativitat i obertura del gènere no s’hagués escampat més i no hagués quallat més."   
Dietaris contra el temps" (fragment)
Sam Abrams
El Punt-Avui, 16 de juliol de 2017

divendres, 7 de juliol de 2017

Joanjo Garcia parla dels dietaris de Joan M. Monjo

La petjada d’una exclamació


La recuperació dels dietaris inèdits de Joan M. Monjo, juntament amb Oh!, peça que li va valdre el Premi Joanot Martorell de Narrativa el 1978, és un d’aquests homenatges estranys en un país mancat de normalitat i que sovint naufraga a honorar repetidament les mateixes figures. L’editorial Lletra Impresa ha apostat per trencar aquesta dinàmica i acostar-nos l’obra d’un autor la memòria del qual estava en risc de desaparèixer per a les generacions futures. Amb la publicació dels seus quaderns i d’altres papers esparsos, tenim l’oportunitat d’explorar i interpel·lar un pedaç del passat més recent de la nostra literatura. Durant el recorregut, que abasta de 1978 a 2006 i mitjançant notes breus, podrem descobrir una personalíssima manera de mirar el paisatge, d’endinsar-se en allò quotidià i d’explorar l’anècdota, sempre del costat del preciosisme.
Més enllà de reivindicar la figura d’un activista cultural destacat, l’obra també serveix per a revelar-nos què suposa l’ambició d’escriure, quins són els dubtes que assaltaven Monjo, que l’emocionaven o el feien defallir. La seua veu és una invitació contundent, però sense enganyifes, a la literatura.
Joanjo Garcia


divendres, 30 de juny de 2017

ressenya al diari Información dels dietaris de Joan M. Monjo

Enric Balaguer ha publicat una magnífica ressenya sobre el llibre Oh! Dietaris inèdits, de Joan M. Monjo, al diari Información. Ací la teniu per si és del vostre interés. Hi destaca, entre altres coses, que és un autor que cal reivindicar i llegir per la seua subtilesa, bellesa i naturalitat.



dijous, 8 de juny de 2017

Enric Balaguer parla del llibre de Joan M. Monjo, Oh! Dietaris inèdits

"El desesper d'un escriptor que no escriu"
La publicació d’Oh! Dietaris inèdits de Joan M. Monjo (1956-2007) és una iniciativa lloable de Lletra impresa, amb Juli Capilla i Mercè Climent al davant, per rescatar de l’oblit un autor i una obra ben estimables. Joan M. Monjo, l’autor de la novel·la Ducat d’ombres (1992) i anteriorment del dietari Oh!(1979)—ara inclós en aquest volum—, va deixar, en morir el 2007, una sèrie d’anotacions dietarístiques que ara veuen la llum, acompanyades d’altres publicades en diverses revistes. Es tracta però, de textos no preparats per l’autor per a la seua publicació, amb la qual cosa els editors han optat per incloure, per exemple, les variants d’un mateix tema, tot i l’efecte redundant que suposa. Açò no es cap retret, sinó constatar un dels aspectes de l’edició que ara es publica. Una altra circumstància que presenten els escrits aplegats en aquest volum són les el·lipsis que no permeten fer-se una idea conjunta del món de l’autor. Només deixen entreveure’l. Ho destaca en el text introductori, Rafa Gomar, escriptor i amic: “algunes anotacions —escriu— es lliguen al transcurs del temps com una mena de preocupacions permanents, però els salts temporals i les escasses anotacions d’algunes etapes, dificulten dibuixar nítidament el fil de l’evolució i la transformació del jo escriptor i el jo persona”.
Això no és cap obstacle per gaudir d’un conjunt d’anotacions que ofereixen una mirada fresca, directa sobre alguns elements de la quotidianitat, des d’una sensibilitat  exquisida i una expressivitat radiant. Monjo és especialment atent a l’oratge, als canvis estacionals, als moments mutants del dia. I té un ull i un tacte ben afinat per acostar-se i a acostar-nos al paisatge. El “Quadern d’Altea” és un degoteig sensual, capaç de fer-nos sentir la suavitat de l’aire o el manoteig de la mar en aquest racó paradisíac del nostre país. Els fragments sobre la pluja, amb el conjunt dels seus efectes sensitius, són verament antològics. Un fulgor expressiu l’acompanya en cada passa amb un lirisme potent que projecta el cor i les entranyes d’allò viscut.
Les anotacions presenten un escriptor, però sobretot, una persona sensible, de gust literari poc definit —tot i que la figura de Joan Perucho n’és una referència constant. També Joan M. Monjo mostra interés per la plàstica i l’arquitectura. Les anotacions que clouen el dietari, sobre una visita a Ronchamp —la capella que va dissenyar Le Corbusier, entre Alemanya, França i Suïssa— són precioses. L’autor hi combina la descripció emotivoespiritual provocada per l’edifici i el seu entorn, amb l’expressió d’un plaer intens, quasi èxtasi, que li recorda el poema “Sensation”de Rimbaud. El record del pare Alfons Roig, mestre i amic, és a tothora present, però d’una manera més intensa, si de cas, en aquestes anotacions finals. Parle deliberadament en plural, perquè l’anotació que segueix i, verament tanca el llibre, és la crònica d’un diumenge al monestir de la Mare de Déu d’Agres, on el religiós havia estat de xiquet.
La persona que escriu aquests diaris és un ésser que busca els signes de la
bellesa en l’entorn domèstic i el que afalaga el gust, la vista, l’olfacte suscita plaer. I per això el lector en llegir aquest llibre sent sovint la carícia d’un moment viscut amb intensitat i expressat amb vigor, ço és amb una imatgeria efectiva: “m’avorreix mineralment”, escriu en un moment donat. I en un altre: “fins les passions més immenses, a la llarga, fan un poc olor de cuina”.

La reflexió literària ocupa un bocí important de l’escriptura d’aquests papers, com ara són “Dietari d’estudiant” i “Unes notes de dietari”. Però per tot arreu hi destaca la dèria creativa. Potser perquè com diu en una anotació “hi ha textos i idees que necessite escriure cada ics temps, una vegada i una altra”. Segons es desprén d’algunes anotacions, l’escriptura la viu com un destí: “Potser algun dia arribe a tenir suficient valentia i lucidesa per abandonar l’escriptura”. Però potser més representativa és aquesta altra anotació que manlleva de M. Yourcenar: “Enfonsament en el desesper d’un escriptor que no escriu”. No seria aquest el seu autèntic desesper? I si ho fou així, per què?
Els textos que precedeixen l’escriptura de l’edició, a càrrec de Rafa Gomar, Ignasi Mora i els editors, Juli Capilla i Mercè Climent, formen una aproximació molt completa a l’autor i a l’obra. Una obra que provoca interrogants, perquè al costat d’unes anotacions que mostren l’interés, la passió i la importància de l’escriptura per a ell, també deixen un sabor una mica especial. Fan pensar més en una promesa d’escriptura que no en una realització.  L’art no pot ser sols unes troballes o unes idees guspirejant…, necessita d’un canemàs i, en llegir aquest volum, sembla que hi manque. De vegades és una cosa imperceptible –quasi sempre és indefinible– potser es tracta de la gestalt que sent tot creador simplement quan dóna per acabada una obra.

dimecres, 7 de juny de 2017

ENTREVISTA A JORDI RAÜL VERDÚ

La periodista Puri Naya entrevista Jordi Raül Verdú per a Tele Safor a propòsit del seu llibre L'últim llop de la Serrella. 

divendres, 26 de maig de 2017

Homenatge a Joan M. Monjo a la llibreria Fan Set de València

D'esquerra a dreta: Francesc Calafat, Isabel Robles, Jaume Pérez Montaner i Mercè Climent

Ahir vam presentar Oh! Dietaris inèdits de Joan M. Monjo a la llibreria Fan Set de València, però sobretot li vam retre un homenatge merescudíssim a l'escriptor saforenc. L'anècdota i la literatura van anar juntes de la mà -paraula- de Francesc Calafat, Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner al llarg de tota la presentació. I no podia ser d'altra manera, perquè Monjo teixeix les pàgines dels seus dietaris amb dos fils: el de la quotidianeïtat i, per descomptat, el de la literatura. Per molt que en algun moment haguera desitjat desfer-se'n d'un d'ells, ell mateix sabia que eren indestriables. "Que en seria de terrible la vida sense literatura! Que n'és d'horrorosa la literatura sens vida!", va escriure al seu dietari La literatura o la vida, inclòs al llibre. 
Francesc Calafat va estar esplèndid i de manera breu va fer una anàlisi encertadíssima de l'escriptor que va dedicar tota la seua vida -tota la seua escriptura- a una recerca, la seua pròpia recerca; a escriure, a escriure's.
Escoltant les paraules d'Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner, que havien estat grans amics d'ell i d'Àngela Moratal (la seua parella durant molt de tems), ens vam emocionar moltíssim i també vam riure amb algunes de les anècdotes que van compartir amb el públic. 
Va ser molt enriquidor que Joan Navarro, Enric Iborra i Octavi Monsonís, assistents a l'acte, se sumaren a l'anecdotari sobre Joan M. Monjo.
Gràcies a tot(e)s per fer-ho possible.


dimecres, 24 de maig de 2017

Presentació del llibre Oh! Dietaris inèdits, de Joan M. Monjo (25 de maig, Llibreria FanSet, Centre Octubre de València, c/ Sant Ferran, 12, 19.30 h)

La presentació és també un homenatge a l’escriptor de Gandia, desaparegut prematurament ara fa tot just deu anys, i comptarà amb la presència i participació de Francesc Calafat, crític literari; dels escriptors Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles, i de l’editora Mercè Climent.   


L’edició que ha dut a terme l’editorial gandiana Lletra Impresa Edicions ha estat possible gràcies al patrocini de l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques de Gandia (IMAB) i compta també amb l’ajuda de Saforíssims SL en la difusió del llibre.
El volum en qüestió, titulat Oh! Dietaris inèdits, aplega tots els dietaris de l’escriptor saforenc que hi havia a l’Arxiu Històric de Gandia, a partir d’una donació de Lara Aparisi Moratal, filla d’Àngela Moratal Gregori, la parella de Monjo durant molts anys. A més d’aquests inèdits, el volum recull també d’altres dietaris que, per bé que es van publicar en vida, estan inclosos en revistes o llibres ja descatalogats o exhaurits, pràcticament introbables. És el cas del Premi Joanot Martorell de l’any 1979, Oh!  
En conjunt, es tracta d’uns “papers” —com li agradava anomenar-los al mateix autor— que fan un “tot” homogeni i mantenen l’estil inconfusible de l’obra de Joan M. Monjo. L’obra abasta un llarg període vital, de l’any 1978 al 2006, i dóna compte d’algunes de les seues constants personals i els motius literaris més freqüents en l’autor.
Així, la quotidianitat marca la pauta vital de l’escriptor: la pluja, la migdiada, la feina a l’institut, l’amor, la calitja de l’estiu, la gent aferrada a la terra; el compromís polític, la defensa de la llengua... Gandia, Ador, Guardamar de la Safor, Bellreguard i Almoines són omnipresents en aquestes planes, però també València i Altea. S’hi detecta una adhesió insubornable a la cultura i la llengua pròpies i, per sobre de tot, l’afecció per la literatura. No en va, per les seues pàgines diàries passen innombrables escriptors, autòctons i forans, com ara Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Perucho, Josep Piera, Ignasi Mora, Josep Iborra, Joan Iborra, Joan Climent, Gonçal Castelló, Alfons Roig, Joan Navarro... així com Elias Canetti, Marguerite Yourcenar, Ana María Matute, Pío Baroja, Juan Gil-Albert, César Simón o Manuel Vicent.



dimecres, 3 de maig de 2017

Entrevista a Juli Capilla a propòsit del llibre "Oh! Dietaris inèdits" de Joan M. Monjo

La periodista Puri Naya entrevista Juli Capilla per a TVSafor a propòsit del llibre Oh! Dietaris inèdits de Joan M. Monjo que acaba de publicar Lletra Impresa Edicions per homenatjar el seu autor, ara que fa 10 anys de la seua mort.

dilluns, 1 de maig de 2017

Crònica de l’homenatge a Joan M. Monjo

Divendres vam presentar els dietaris inèdits de Joan M. Monjo, en un acte que era més que la presentació d’un llibre. Un homenatge a l’escriptor i a l’home desaparegut prematurament ara fa deu anys. Un acte que es convertí també en el primer acte cultural d’envergadura després de la declaració de Gandia com a capital cultural del País Valencià. Ho digué molt bé Josep Piera, que reivindicà també el paper definitori que va exercir l’anomenada “generació dels anys setanta” en la normalització de la literatura catalana, després d’una travessia pel desert de segles, amb a penes oasis significatius o rellevants, homologables amb qualsevol literatura nacional. Una generació que es prengué molt seriosament aquesta tasca normalitzadora i per a la qual consagrà gran part de la seua vida, com va afirmar Ignasi Mora, també company i amic de Joan M. Monjo.

Les intervencions d’Àlvar Garcia, director de l’IMAB; de Rafa Gomar, autor del pròleg del recull; d’Anna Esteve, professora del departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, qui va parlar com a especialista en dietarística, i de Lara Aparisi, qui va fer la donació dels papers a l’arxiu de Gandia, complint així un desig de sa mare, Àngela Moratal, parella de Monjo durant anys, reblà el clau d’una nit absolutament memorable.





dijous, 27 d’abril de 2017

Homenatge a Joan M. Monjo

Aquest divendres 28 d'abril, a les 20.00 h, a la Casa de la Cultura Marqués González de Quirós de Gandia, presentem un llibre molt especial de Joan M. MonjoOh! Dietaris inèdits. Es tracta d’un autor fonamental en la història de la literatura catalana del País Valencià de les darreres dècades.


Serà molt més que la presentació d’un llibre. Serà un homenatge a la persona i a l’escriptor que va desaparèixer ara fa tot just deu anys.



Us deixem també un article bellíssim que Manel Rodríguez-Castelló va publicar amb motiu de la seua mort: 

LES ALES DE JOAN M. MONJO
–Manel Rodríguez-Castelló–

            El primer dia de l'any ens ha dut la notícia de la teua mort. Confiats que una mala salut de ferro et mantenia sempre dempeus, vam ajornar l'enyorança d'una amistat crescuda en la distància, la resposta a la pregunta de per què alguns amics es perden pels laberints del temps, per què alguns homes cerquen la soledat per única companya. I tanmateix aquells pocs i venturosos anys de canvis i lletres, de lectures compartides i tertúlies al cafè Roma, de conciliàbuls i rialles en què compartírem moltes fílies i algunes fòbies van deixar-nos el solatge de les coses imperibles. Després, una visita a Alcoi el 88 quan et vam embolicar per al jurat del nostre premi de poesia, notícies escadusseres d'amics comuns, alguna postal de felicitació per Nadal, lacònica com una burxada del temps, una carta nostra incontestada, fragments d'un dietari teu a la revista d'una associació d´escriptors i un bell treball d'admiracions literàries. I a l'endemig aquesta distància ja insalvable. Et recordarem bonhomiós i càustic a parts iguals, amb el teu català de Beniopa, dedicat en cos i ànima als llibres i a l'escriptura, tendre en el teu aïllament coratjós, escèptic en tot menys en la teua estima a la poesia de la vida. Perquè era això, poesia i vida, el que potser convocaves en llargues rengleres de prosa, les ales d'un àngel silenciós travessant l'horabaixa, l'absorta joia de viure a desgrat de les males passades del cos i les tristeses d'un país tan esquiu i miserable. Estaves a punt dels cinquanta-un quan una veu tremolosa ens ho ha comunicat. Ho direm com tu: «Navallada de llum a les espatles del capvespre». Ara quedes entre les teues paraules, viu en els ulls assedegats del lector, en el riu dels teus quaderns inèdits que un dia traspassaran la llum. Que la mar et guarde. Ens veiem al Roma, amb la Gemma, els Vicents i Jaume.

Levante-EMV, 6 de gener de 2007

dimarts, 25 d’abril de 2017

Xaro Navarro, al plató de la 52a Fira del Llibre de València

L'escriptora Xaro Navarro, autora de La carabassa Tomasa, al plató de la 52a edició de la Fira del Llibre de València.



SINOPSI DEL LLIBRE:

La carabassa Tomasa viu a l’horteta del tio Pere junt a altres hortalisses, als afores del poble. És tan gran i tan bonica que tots l’admiren: les bajoques, les creïlles, els naps, les carxofes, els fesolets... Però a la carabassa Tomasa tot li molesta i es queixa de tot: de les formigues que li pugen al damunt, dels ratolinets que es gronxen entre les tiges que li coronen el cap i dels cucs que la mosseguen i li foraden les fulles. Un bon dia l’arranquen del bancal i se l’emporten vés a saber on. Què li passarà lluny del seu hortet? 

La carabassa Tomasa és un conte entranyable escrit amb una sensibilitat especial en què la natura, l’amistat, les coses senzilles i la vida de poble són els veritables protagonistes. 
El llibre inclou algunes receptes de cuina fetes amb carabassa, algunes curiositats sobre aquest fruit oriünd d’Amèrica i unes notes ben interessants sobre l’origen autèntic de les festivitats de Halloween i de Tots Sants.   

dijous, 20 d’abril de 2017

Un dia més de Pasqua!, un conte que aplega els costums tradicionals d’aquesta època de l’any

  
Un dia més de Pasqua!, de Pilar Gregori Monzó i els il·lustradors Rosa i Jaume Fuster Serquera, es fa ressò dels costums tradicionals de la Pasqua a través d’un conte protagonitzat per Aila i Leax, dos germans que passen una temporada a la Font, el poble dels seus iaios, que és ben peculiar. Diuen que els de la Font són “cabuts”. Però, per què? A la Font, hi ha comparses de moros i cristians, la festa dels Quintos, un molí abandonat okupa, el record viu d’una fàbrica de taulells hidràulics, i, l’endemà de Sant Vicent Ferrer, la festa de la Badà, un dia més de Pasqua! Quina sort que tenen els de la Font!!!

El llibre és una aventura basada en l’amistat, la cooperació i la solidaritat. Una història que indaga també en les arrels familiars i populars. A més a més, hi ha tot un apèndix on es parla dels costums de la Pasqua de manera detallada: ens mengem la mona o tonya, amb l’ou pintat de coloraines; el panou, la coca boba o de llanda, amb xocolate, sobrassada o llonganissa. Els xiquets estrenen espardenyes o pasqüeres, juguen a botar la corda, a boletes o a la trompa, i empinen el catxerulo o la milotxa. I ens quedem pensant... en la mona de Pasqua.  

dissabte, 15 d’abril de 2017

Segona edició de 'Capvespre', de Josep Bertomeu Moll

Acabem de publicar la segona edició de Capvespre, la novel·la de Josep Bertomeu Moll, que dissortadament ens va deixar a l’octubre de l’any passat. 

L’extraordinària acollida que ha tingut la novel·la del denier Pep Bertomeu ens ha "obligat" a llançar aquesta segona edició, que recull una selecció de crítiques entusiastes sobre Capvespre publicades en diversos mitjans valencians i de tot l’àmbit lingüístic català, com ara Levante-emv, Información, El Temps, El Mundo, Diario de Ibiza, Canfali, Núvol i País Valencià, segle xxi

Escriptors, periodistes i crítics de la talla de Xavier Aliaga, Josep Piera, Fanny Tur, Joaquim G. Caturla, Pere Gantes, Gustau Muñoz, Lola Sánchez Manzanaro i Pere Ciscar se n’han fet ressò amb valoracions elogioses. A més a més, Capvespre ha estat molt ben acollida pels lectors.

Estem molt satisfets per l’èxit d’aquesta novel·la que va romandre més de tres dècades en un calaix i que van publicar l’any passat per donar testimoni d’una època clau per als valencians, com va ser la del tardofranquisme. Però Capvespre és molt més que la crònica d’un temps i d’un país; constitueix el testimoni d’un home honest, coherent, culte, un bibliòfil entregat per complet a la bona literatura.        
 
Heus ací una selecció de textos crítics sobre Capvespre:

La de Josep Bertomeu Moll és una gran opera prima.
La primera novel·la d’un escriptor d’una potència narrativa colossal.
Pere Gantes, El Mundo
*
Un llibre esplèndid. Molt ben escrit. Lúcid i punyent.
El millor influx fins ara de Chirbes en la literatura en català.
I havia de ser Josep Bertomeu Moll.
Xavier Aliaga, El Temps
*
La novel·la de Bertomeu ens ofereix unes descripcions
de la ciutat de València d’una bellesa extraordinària.
Joaquim G. Caturla, Información
*
Capvespre és també un paisatge de paraules fetes des de l’afectivitat
i la proximitat que dóna la llengua pròpia, una llengua literària viva, sentida, natural i poètica.
Josep Piera, Levante-emv
*
Capvespre és una novel·la ambiciosa
i amb un treball del temps narratiu i històric encomiable.
Pere Ciscar, Núvol
*
Capvespre és un retrat coral, una crònica,
però sobretot és la novel·la contemporània de València.
Fanny Tur Riera, Diario de Ibiza
*
Agradezco al autor que nos haya regalado este texto
tan honesto y fiel a sus propias vivencias.
Lola Sánchez Manzanaro, Canfali
*
Capvespre és una novel·la excel·lent.
Gustau Muñoz, País Valencià, segle xxi

*

dijous, 13 d’abril de 2017

Joan Miró


Una de les novetats de Lletra Impresa Edicions per a la Fira del Llibre de València és Joan Miró, el número 3 de la col·lecció "El Príncep preguntador" creada per Maria Martínez (mestra), Irene Verdú (escriptora i bibliotecària) i Noèlia Conca (il·lustradora).
Aquesta col·lecció està adreçada als lectors que comencen a llegir (combina la MAJÚSCULA amb la lletra lligadeta) i a fer-se preguntes sobre el món que els envolta.
En el llibre Joan Miró els xiquets aprendran moltes coses d’un dels màxims representants del surrealisme: on va nàixer, què va estudiar, quan i per què va decidir fer-se pintor... A més a més, faran un recorregut per la seua obra per veure-hi els colors, les formes i el vocabulari artístic que feia servir.
#novetatsfira2017