dijous, 27 d’abril de 2017

Homenatge a Joan M. Monjo

Aquest divendres 28 d'abril, a les 20.00 h, a la Casa de la Cultura Marqués González de Quirós de Gandia, presentem un llibre molt especial de Joan M. MonjoOh! Dietaris inèdits. Es tracta d’un autor fonamental en la història de la literatura catalana del País Valencià de les darreres dècades.


Serà molt més que la presentació d’un llibre. Serà un homenatge a la persona i a l’escriptor que va desaparèixer ara fa tot just deu anys.



Us deixem també un article bellíssim que Manel Rodríguez-Castelló va publicar amb motiu de la seua mort: 

LES ALES DE JOAN M. MONJO
–Manel Rodríguez-Castelló–

            El primer dia de l'any ens ha dut la notícia de la teua mort. Confiats que una mala salut de ferro et mantenia sempre dempeus, vam ajornar l'enyorança d'una amistat crescuda en la distància, la resposta a la pregunta de per què alguns amics es perden pels laberints del temps, per què alguns homes cerquen la soledat per única companya. I tanmateix aquells pocs i venturosos anys de canvis i lletres, de lectures compartides i tertúlies al cafè Roma, de conciliàbuls i rialles en què compartírem moltes fílies i algunes fòbies van deixar-nos el solatge de les coses imperibles. Després, una visita a Alcoi el 88 quan et vam embolicar per al jurat del nostre premi de poesia, notícies escadusseres d'amics comuns, alguna postal de felicitació per Nadal, lacònica com una burxada del temps, una carta nostra incontestada, fragments d'un dietari teu a la revista d'una associació d´escriptors i un bell treball d'admiracions literàries. I a l'endemig aquesta distància ja insalvable. Et recordarem bonhomiós i càustic a parts iguals, amb el teu català de Beniopa, dedicat en cos i ànima als llibres i a l'escriptura, tendre en el teu aïllament coratjós, escèptic en tot menys en la teua estima a la poesia de la vida. Perquè era això, poesia i vida, el que potser convocaves en llargues rengleres de prosa, les ales d'un àngel silenciós travessant l'horabaixa, l'absorta joia de viure a desgrat de les males passades del cos i les tristeses d'un país tan esquiu i miserable. Estaves a punt dels cinquanta-un quan una veu tremolosa ens ho ha comunicat. Ho direm com tu: «Navallada de llum a les espatles del capvespre». Ara quedes entre les teues paraules, viu en els ulls assedegats del lector, en el riu dels teus quaderns inèdits que un dia traspassaran la llum. Que la mar et guarde. Ens veiem al Roma, amb la Gemma, els Vicents i Jaume.

Levante-EMV, 6 de gener de 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada