dimarts, 4 d’abril de 2017

Veuen la llum els dietaris inèdits de Joan M. Monjo, deu anys després de la seua mort

Tenim la satisfacció de comunicar-vos que acabem de publicar a l’editorial, amb el patrocini de l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques de Gandia (IMAB), l’obra dietarística de Joan M. Monjo (1956-2017), amb pròleg de Rafa Gomar i una nota personal d’Ignasi Mora. El volum, titulat Oh! Dietaris inèdits, aplega tots els dietaris de l’escriptor saforenc que hi havia a l’Arxiu Històric de Gandia, a partir d’una donació de Lara Aparisi Moratal, filla d’Àngela Moratal Gregori, la parella de Monjo. A més d’aquests inèdits, el volum recull també d’altres dietaris que, per bé que es van publicar en vida, estan inclosos en revistes o llibres ja descatalogats o exhaurits, pràcticament introbables. Per a la difusió del llibre comptem amb l'ajuda de Saforíssims SL. A totes dues institucions, l'IMAB i Saforíssims, els agraïm el suport econòmic i humà, respectivament.  
En conjunt, es tracta d’uns “papers” —com li agradava anomenar-los al mateix autor— que fan un “tot” homogeni i mantenen l’estil inconfusible de l’obra de Joan M. Monjo. L’obra en qüestió abasta un llarg període vital, de l’any 1978 al 2006, i dóna compte d’algunes de les seues constants personals i els motius literaris més freqüents en l’autor.


Així, la quotidianitat marca la pauta vital de l’escriptor: la pluja, la migdiada, la feina a l’institut, l’amor, la calitja de l’estiu, la gent aferrada a la terra; el compromís polític, la defensa de la llengua... Gandia, Ador, Guardamar de la Safor, Bellreguard i Almoines són omnipresents en aquestes planes, però també València i Altea. S’hi detecta una adhesió insubornable a la cultura i la llengua pròpies i, per sobre de tot, l’afecció per la literatura. No en va, per les seues pàgines diàries passen innombrables escriptors, autòctons i forans, com ara Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Perucho, Josep Piera, Ignasi Mora, Josep Iborra, Joan Iborra, Joan Climent, Gonçal Castelló, Alfons Roig, Joan Navarro... així com Elias Canetti, Marguerite Yourcenar, Ana María Matute, Pío Baroja, Juan Gil-Albert, César Simón o Manuel Vicent.
Rafa Gomar, autor del pròleg del recull, subratlla la fidelitat de Monjo a la literatura, malgrat els seus dubtes i recances per l’ofici, i entre moltes altres coses, destaca també que la publicació d’aquests dietaris, a pesar dels buits que hi ha, per la pèrdua de molts materials, és molt oportuna: “Tot i que aquests dietaris no desmereixen gens l’obra de Joan M. Monjo, sinó tot al contrari, la reforcen i enriqueixen el coneixement del seu tarannà personal i literari i són un merescut i just homenatge, no puc estar-me de lamentar que la mort escapçara les possibilitats literàries potencials que oferien”.
Ignasi Mora, coautor juntament amb Josep Piera i el mateix Monjo, de Les quatre estacions, parla d’una fidelitat de l’autor a la literatura i alhora a la llengua pròpia: “amb Joan M. Monjo vaig construir un bon lligam amistós, que ens unia a través de la literatura. A nosaltres ens acostava el fet d’escriure, encara que també enfortia aquella connexió el fet d’escriure en la mateixa i ben particular llengua”.
En paraules dels editors, Mercè Climent i Juli Capilla, segons indiquen en una nota introductòria, “aquests dietaris són extremadament interessants, perquè mostren la cara més genuïna i personal del gran escriptor que fou Joan M. Monjo, un dels autors valencians més singulars de la seua època, ara que fa tot just deu anys del seu traspàs”. 

Biografia de Joan M. Monjo
Joan M. Monjo (Gandia, 1956-2007) dedicà gran part de la seua vida a escriure: narrativa, novel·la, poesia, aforismes, dietaris... Guardonat el 1979 amb el Premi Joanot Martorell de narrativa, pel dietari Oh!, i el 1982 amb l’Andròmina dels Premis Octubre, per la novel·la Ducat d’ombres, fou un dels escriptors més significatius dels anys setanta i vuitanta. La seua activitat intel·lectual i com a creador, però, es perllonga durant la dècada dels noranta i encara a primeries del segle xxi amb el conreu de la literatura per a infants i joves i la publicació dels més diversos assajos literaris i estudis sobre Azorín, Josep Rausell, Gonçal Castelló, Joan Perucho, etc.
Llicenciat en Filologia Hispànica, treballà de professor d’institut a Altea i Bellreguard. Va col·laborar en publicacions periòdiques de tot el país, com ara Canigó, L’Espill, Lletres de Canvi, Cairell, Daina, Tossal, etc., i fou membre del CEIC Alfons el Vell de Gandia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada